LA IMPORTÀNCIA DELS LIMITS I REGLES EN ELS NENS / NENES

 

Per què és necessari posar LÍMITS i establir REGLES?

· Els nens necessiten ser guiats pels adults, perquè aprenguin com fer el que desitgen de la manera més adequada.

· És fonamental establir regles, per enfortir conductes, i aconseguir el seu creixement personal.

· Els límits s'han de basar en les necessitats dels nens.

· El que es LIMITA és la conducta, no els sentiments que l'acompanyen. A un nen se li pot demanar que no faci alguna cosa, però mai se li pot demanar que no senti alguna cosa, o impedir una emoció o sentiment.

· Els LÍMITS s'han de fixar de manera que no afectin el respecte, i l'autoestima del nen. Es tracta de posar límits sense que el nen se senti humiliat, ridiculitzat o ignorat.

· Assenyaleu la situació problemàtica emprant poques paraules. Els sermons són poc efectius, i alteren a les persones.

· Eviteu qualificar al nen, només assenyali el problema.

· Sigui ferm, però tranquil.

Què podem fer?

· Dediqui el temps suficient.  Si un està malament per enfrontar el dia, si no es porta bé amb altres membres, si se sent pressionat, o si té por pel dia que s'acosta, els nens sentiran aquesta tensió.

· Quan no es respecten els LÍMITS, ha de portar conseqüències. Les quals han de ser proporcionals, directes i, en la mesura del possible immediates a la situació que les provoca. Les conseqüències han de ser adequades a la situació. És a dir, que tinguin una relació natural o lògica amb la conducta en qüestió.

· Les REGLES s'han d'establir de comú acord entre pares i fills, han de ser el producte de la discussió, i l'enteniment.

· És més fàcil establir DISCIPLINA, quan la persona responsable dels nens realment se sent satisfeta d'estar a càrrec del nen, quan gaudeix en compartir amb ells, i quan és capaç de respectar la necessitat de seguretat d'ells. La disciplina dóna bons resultats, quan els adults són ferms, observadors i afectuosos, mai si aquests es mostren superficials. La disciplina ha de ser ferma però mai grollera, respectuosa i no feridora, és a dir, ha de controlar, però mai fer mal al nen.

· NO volem que els nens creguin que perquè volem ser els seus amics, ells podran fer el que vulguin. No volem tampoc que ens tinguin por. El món necessita gent que tingui coratge i que sigui original, no gent tímida.

· La DISCIPLINA depèn en gran part de les habilitats i de les conductes dels adults, com també de la capacitat per combinar l'afecte i el control. Això és difícil, ja que exigeix molt de nosaltres mateixos. La bona disciplina no és només castigar o aconseguir que les regles es compleixin, implica també que ens agradin els nens i que ells se sentin acceptats i estimats per nosaltres. El proveir de regles clares i apropiades, és només per a la seva protecció.

· La nostra conducta i actituds, afecten la conducta dels nostres fills. És possible que els nens se sentin bé, però comencen a portar-se malament si se'ls dirigeix massivament, o se'ls crida, en lloc de tractar-los com éssers humans. Els nens imiten la conducta dels adults i si l'adult és groller i irrespectuós, aquests també ho seran.

El maneig dels nens ha de ser gentil però amb autoritat, oferint sempre direcció i conductes apropiades per imitar. Els nens necessiten adults que tinguin autocontrol i en els que ells puguin confiar.

· A més, hem de recordar que el to de veu, l'ús de les mans, els gestos i les accions poden contribuir a controlar problemes. Les paraules de l'adult, també poden ajudar al nen a comprendre els seus sentiments i els dels altres.

"Recordeu el que el seu fill (a) estudiï o NO ho faci, és una qüestió de REGLES i de límits, que els pares i mares,  hem d'aprendre a manejar".

Posar límits clars i adequats a la capacitat del nen:

El grau d'autocontrol que tenen els nens depèn, en gran mesura, de l'actitud dels pares. L'autocontrol com la tolerància al dolor s'educa. Tots hem sentit casos de nens que a molt curta edat, han estat operats en tantes ocasions, que quan els seus pares els diuen que van a l'hospital agafen el seu osset i no mostren més rebuig. Amb la capacitat per tolerar frustracions i per a acte controlar les expressions agradables o desgradables, passa el mateix. Un nen pot haver après que quan el pare diu que no, aquesta decisió és inamovible, però també pot saber que li permetrà cridar, protestar i llançar-se a terra per mostrar frustració sense que ningú li pari els peus. El grau d'autocontrol i de tolerància a la frustració està molt relacionat amb la capacitat de la família per fer respectar la seva autoritat. La família té més raons per saber que ha de posar límits clars i que siguin adequats al que el nen pot oferir.

Orientacions bàsiques per a mares i pares que volen educar bé:

Dóna raons: tracta d’explicar-hi els  motius pels quals els demanes que facin alguna cosa o que deixin de fer-ho. No t'estalviïs l'explicació, encara que això sigui més senzill, perquè a la llarga no dóna resultat. Si li dius al teu fill: "No prenguis les meves tisores del cosidor", pot pensar que ets egoista. Si en canvi li dius: "Els meus tisores tenen molt tall i et pots tallar", entendrà millor la teva resposta perquè és raonable. Només en cas que tinguis una emergència o quan estiguis completament segura que coneix les regles digues: "Saps que no has de fer-ho, obeeix".

Estableix normes reals: abans de fixar regles has de prendre en compte si el teu fill les pot dur a terme. Si, per exemple, li dius que no jugui amb els seus videojocs quan arribi de l'escola, però tu arribes a casa a les set, és difícil que pugui complir aquesta regla.

Fixa les regles per endavant: hi ha certs límits que es tornen regles familiars i no són negociables; de fet, s'han memoritzar: "Pots menjar un dolç quan hagis acabat de menjar". Aquestes normes ja estan establertes i no necessites donar explicacions. Hi ha altres normes que sorgeixen per necessitat i mereixen explicació: "No pots deixar anar la meva mà al centre comercial perquè hi ha molta gent i et pots perdre". En aquest cas, segurament hauràs de repetir la regla diverses vegades perquè és nova i s'ha d'adaptar a ella. Després quedarà sobreentesa.

Sigues coherent: depèn dels pares que els nens compleixin les regles. Si tu i la teva parella no es posen d'acord en les normes que els imposen i en la manera en què van a fer-les complir, els nens seguiran desobeint. És molt comú veure que cadascú estableix diferents regles o boicoteja les de l'altre, el que porta com a conseqüència que els fills creixin en un ambient confús. Una manera per estar d'acord és que cada un faci una llista amb els límits que consideri pertinents i la manera de implantar-los. Discuteixin aquests punts junts, cap d'aquests serà coherent a menys que els dos estiguin totalment convençuts.

Sigues clar: és important que manegis un llenguatge concret i definit amb els teus fills. Quan els donis instruccions escriu fins als detalls més petits. Fes la prova de substituir els límits vagues pels específics. Un límit vague seria: "Has de ser ordenat; un d'específic: guarda els teus útils escolars en el teu motxilla abans d'anar-te'n a dormir perquè quan t'aixequis es perdrà temps i arribaràs tard a l'escola ".

No sempre diguis no: les regles de disciplina gairebé sempre estan acompanyades d'una negativa: "No li peguis al teu germà, no diguis males paraules, no em contestis, no ..." Encara que moltes vegades cal dir-ho, tracta de reduir l'ús de aquest monosíl·lab, ja que si ho fas sovint pots confondre el petit perquè no sap el que s'espera d'ell. Acostuma't a dir feix en lloc de no facis, és millor plantejar la disciplina en termes positius. En lloc de dir: "No saltis a la butaca", pots dir: "Si vols estar a la butaca, has d'estar assegut".

Utilitza regles simples: el vocabulari que facis servir amb els teus fills al moment d'establir regles o de donar explicacions és fonamental. Si el missatge és massa llarg és probable que el teu fill no ho entengui i faci el que li vingui de gust. Utilitza frases curtes i la menor quantitat possible de paraules. Demana al teu fill que repeteixi el que li vas dir, és l'única manera de saber si realment va processar el missatge. Si hi ha un error en el que diu o omet informació, amb aquesta tècnica tindrà oportunitat de corregir abans que sigui tard.

Per tenir en compte

Els límits l'ajuden al nen a aprendre a autoregular-se, és a dir, la forma segura de comportar-se. El procés de l'aprenentatge de l'autoregulació i el domini de si mateix comença en la infància, quan els nadons comencen a desenvolupar un sentit de l'ésser. Des d'aquesta etapa cal posar límits clars i brindar explicacions simples, per exemple: "No mosseguis, a mami li fa mal". A mesura que el nadó creixi, tractar de ser coherent quan s'expressin expectatives i estableixin regles o conseqüències. L'objectiu és guiar els nens i posar límits perquè se sentin recolzats i apreciats, no jutjats ni rebutjats.

Les normes també els fomenten tolerància cap a la frustració, és a dir, els nens han d'entendre que no sempre poden fer el que vulguin, encara que plorin. Si des de petits s'acostumen a seguir les regles de conducta que els seus pares els van imposar, serà més fàcil seguir en la mateixa línia d'educació.

Recorda que els nens podran opinar en algunes coses, però no poden ni han de decidir o imposar les seves pròpies regles perquè encara no tenen la maduresa i capacitat per preveure i cuidar la seva salut i integritat com la té l'adult.

Tots aquests principis es poden resumir en el següent pensament:

·           Sé que pots.

·           Per això et ensenyo i et exigeixo.

·           I com sé que et costa esforç, t'ho reconec.

Com augmentar les conductes positives i eliminar les negatives?

Tingueu en compte que igual que vostè com a pare - mare pots modificar la conducta dels teus fills, aquests modifiquen de manera intuïtiva la teva pròpia conducta.
Les normes han de ser clares, aquesta ben definides, i es adequades per a cada nen segons l'edat.

És important establir diferències entre els germans. D'una altra manera els grans tenen la sensació que créixer només implica obligacions i no trigaran a aparèixer conductes regressives (comportament infantil) i, per la seva banda, el petits no voldran créixer, per què perdre privilegis?

No és injust que un petit es quedi, per exemple, sense anar a una activitat o no pugui rebre una bicicleta fins a tenir 3 anys més. D'aquesta manera desitjarà créixer i fer-se gran com el seu germà. Fer-se gran serà desitjable perquè ser petit no implica tots els privilegis.
No demani coses que el nen o la nena no pot fer.

Quan exigeixi al nen, no actuï de forma contradictòria.

Sigui coherent en l'aplicació de les normes.

Quan es produeixin desacords entre els pares sobre la forma d'educar els nens, mai s'han de discutir davant d'ells.

Eviteu centrar l'autoritat en un sol pare - mare.

No delegar l'autoritat en un altre.

No desautoritzi mai.

No modifiqueu els càstigs (conseqüències) un cop anunciades.

No castigui amb alguna cosa que no pugui complir.

S’ha d’acostumar SEMPRE  a demanar permís.

Quan hagis de posar un càstig: no t’alteris, per res del món.

Finalment recordi:

Els adults que conviuen amb el nen han d'estar d'acord sobre els límits que ha de tenir: què se li permet i què se li prohibeix. Cal ser curós amb el càstig, perquè si aquest no es porta a terme adequadament, el nen no aprendrà el que és bo i dolent, no enfortirà la seva moral. Potser deixi de fer el que se li censura per por, però no per convicció. L'important és que l'adult exerceixi la seva autoritat de manera que li doni l'oportunitat al nen d'aprendre alguna cosa de l'experiència. Davant una enrabiada, per exemple, se'l pot ignorar, excloure al petit del grup fins que es calmi, i explicar-li que aquestes són les conseqüències de la seva acció. Aprendrà a tenir més cura la propera vegada. Se li pot convidar a participar en la reposició del dany causat, reconstruint el llibre trencat, la joguina trencada, el dit maltractat del germà i, finalment, és important afirmar que la censura mitjançant paraules o gestos, és sovint insuficient perquè el nen s'adoni que amb la seva acció ha trencat el vincle de confiança mútua i de solidaritat en fer alguna cosa desagradable als altres, si hi ha una forta relació familiar.


Fonts:  Guía para padres, psicopedagogía.com