domingo, 26 de marzo de 2017

Processos cognitius en el desenvolupament de la infància i adolescència




L’aprenentatge, és un procés pel qual els organismes modifiquen la seva conducta per adaptar-se a les condiciones canviants del seu entorn.
L'únic autèntic aprenentatge és l'aprenentatge significatiu, l'aprenentatge amb sentit. Qualsevol altre aprenentatge serà purament mecànic, memorístic, conjuntural: aprenentatge per aprovar un examen, per guanyar la matèria, etc. L'aprenentatge significatiu és un aprenentatge relacional. El sentit el dóna la relació del nou coneixement amb: coneixements anteriors, amb situacions quotidianes, amb la pròpia experiència, amb situacions reals, etc. (Juan E. Lleó)

Processos bàsics associats a l’aprenentatge:  Percepció, Atenció, Motivació  y Memòria
La percepció és la que s'encarrega que tot al nostre voltant tingui sentit i el cervell és l'òrgan més important que recopila tota la informació que rebem de fora.

Amb el desenvolupament de l'estudi sobre el funcionament del cos ésser humà, van començar els primers estudis científics sobre la percepció. Doncs bé, en aquest escrit es consideraran diversos aspectes de la ja esmentada percepció i la importància que té en les nostres vides, tenint en compte algunes dades de documentals i altres fonts.
En la meva opinió, la percepció és el nostre instrument d'adaptació a l'entorn on ens desenvolupem. Això és degut a que estem envoltats d'estímuls, que reaccionen amb la nostra capacitat de percepció, i són transformades en sensacions que ens ajuden a prendre decisions per al nostre benestar.
La percepció és captada per òrgans receptors sensitius com els ulls, la llengua, el nas, les orelles i la pell de tot el cos, responsables dels cinc sentits que són la vista, el gust, l'olfacte, l'oïda i el tacte respectivament.